Select Page

Bonu, ara ja toca fer l’anàlisi del que ha passat a Girona aquests mesos.
Així a les en vistes, la cosa és més senzilla i intentaré parlar pel broc gros, que ja estic fart de tanta ponderació mediàtica.
En Carles Puigdemont sempre ha volgut ser president de la generalitat, un visir Iznogud que volia ser califa al lloc del califa. El que no tenia clar eren els tempos. El principi de Peter ataca de nuevo.
I l’atzar ho va accelerar tot.
Omplir la seva absència a l’Ajuntament suposava la possibilitat d’obrir un joc de bastons entre els regidors de CiU. D’aquí ve la jugada del número 19.
Però no li ha funcionat. En Ballesta el Breu, no va saber enviar sus barcos a luchar con los elementos. Mà esquerra, el bon home , no en tenia.
I ara es desperten amb un pacte amb el PSC, on la Sílvia Paneque Sureda tindrà Serveis Socials i Seguretat.
Una conjunció complicada malgrat que la Silvia és una dona preparada.
Girona ja no és l’aldea gala de l’independentisme. Hem passat dels Astèrix i Obèlix folclòrics i manaies , al Asurancenturix que desafina les notes del procés.
Un procés que a Barcelona es dilueix com llàgrimes sota la pluja.

Qui ho havia de dir que el soufflé gironí esdevindria en tant poc temps iogurt caducat.

Però bonu, no patiu, malgrat que el 94% dels gironins treballem al sector serveis, aviat estrenaran la sisena de Joc de Trons i tot serà bonic, com quan vam inaugurar el TAV.

I després, desgraciadament, tot serà calma i presagi.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca