Select Page

Infumable en Josep Cuní dient que els votants de la consulta de Podemos són la meitat de la seva audiència diaria.
M’agradaria que diguessin les votacions que fa el programa més enllà dels tants per cent.
Potser a 8 al dia voten 400 persones dels 300.000 seguidors que té el programa, o potser 3000. No ho sabem perquè no ho publiquen.
A la consulta de Podemos han votat un 37%.

En fin, no perdré més temps amb aquest periodista onanista que per desgràcia és de les poques alternatives digeribles que tenim a la graella de televisió.
Televisió iaiona, per cert.
Tots sabem que l’Estudi General de Mitjans, és un catxondeo similar a la sortida de Bankia en borsa.

O sigui Cuní no et tiris floretes, llepa el cul al Comte de Godó, que el dia que se t’acabin les subvencions de Generalitat hauràs de buscar refugi a la televisió de Noruega.

I ?#?oletu? a l´ Albano Dante Fachin Pozzi per anar-hi. Però ara ja has vist la gola del llop.
Ne bis in idem.

Criticar les dretes és senzill. Només cal remetre l’intel·lecte a les noticies diaries o a l’opinió assenyada.
Les dretes són un desastre. Si entenem el desastre com allò que lesiona el bé comú.

El problema és que les esquerres no ens en sortim.
Maregem la perdiu, li donem voltes però al final la perdiu aixeca el vol i una perversa escopeta nacional dispara el just tret i ensarrona l’au a una sivella antiga.
Ens indignem (amb raó) , ens mobilitzem (amb raó) i al final tornem a marejar la perdiu.
Frente popular de Judea vs. Frente popular Judaico.

L’altre dia en Manuel Delgado em donava la raó en un comentari , suposo que des de la tristesa.

Avui a Girona, la PAH organitzava una cassolada davant la seu del PP. Un goig. Tot de samarretes verdes. Molta gent.
La Xarxa pels Drets Socials organitza una acció similar i hi van vint persones.
La Xarxa aglutina més de 30 entitats , des de Càrites fins la Cup, passant per sindicats, partits polítics, associacions i col·lectius.

Suposo que alguns companys em voldran treure els ulls. Però això no és important.

A la dreta no li cal treure la gent al carrer. Ho fa tot en despatxos i sucursals bancàries, o a Panamà si cal. Ja veurem quan la base de dades de Fonseca baixi a provincies, quants d’aquells amb qui compartim fleca o terrassa en primavera no tenien companyies offshore.

A nosaltres si que ens cal la gent. És la única força que tenim. Assaltar el Palau d’Hivern.
Però ens cal aprendre a fer-ho de nou. Més enllà de les percepcions del segle dinou.
De nou vs. dinou.

Lluny de llençar la tovallola, penso que cal fer-ho millor. Malgrat que desgraciadament no tinc la fórmula adequada.

El repte és gran, però ens en sortirem, encara que sigui en una galàxia molt, molt, molt llunyana.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca