Select Page

Escric això i sé que tampoc agradarà a molts.

Ho escric en resposta a l’article que ha escrit en Jordi Vilamitjana al Diari de Girona amb el títol “Ho dic per endavant”. Seria bo que abans de continuar la lectura us llegiu el text de’n Jordi que sempre és un plaer de llegir.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/11/22/ho-dic-endavant/644734.html

Jo en sóc fervent seguidor dels seus articles.

Però en aquest article fa una sèrie d’afirmacions a les que voldria respondre constructivament.

Quan afirma que no està d’acord amb els escraches, puc o no compartir la seva opinió , però em sembla que sota la paraula “escrache” acumula moltes coses molt diferents. No és el mateix estampar una tarta a la cara d’algú , que fer una pintada en la seu d’un partit polític , que ensenyar el cul, que informar als veïns d’algú que aquella persona fa una determinada cosa.

Penso que son accions diferents i que una tartada a algú no és gens comparable amb pressionar a un diputat perquè voti en una direcció determinada.
Els majors escraches als diputats es fan a les direccions dels partits, siguin a Gènova o Ferraz, o com veurem ben aviat a qualsevol “quarter general” del PSC.

Al llarg de la historia també hem vist escraches molt contundents, com la presa de la Bastilla o la del Palau d’Hivern. Pobres Tzars que van rebre de valent amb aquella colla d’arrauxats bolxevics que confonien les persones amb les institucions.
O penjar d’un pal el cap de Mussolini, que com a persona, quina culpa tenia ell de ser el cap visible d’un Partit Feixista a la Italià de mitjans del segle XX.

Allò si que eren escraches de debò. I no el que fem ara amb un megàfon i quatre pancartes i “stops” de color vermell.

No ens confonem. Un escrache és senyalar públicament a algú de qui depen moltes vegades la vida , la felicitat i la dignitat de milers de persones.

Així que caldria afinar més amb el mot “escrache” i no ficar-ho tot dins el mateix sac. No fos cas que arribéssim a indrets insospitats.

Associar la nova Llei de Seguretat Ciutadana del PP a aquests fets, em sembla una visió molt reduccionista del tema. Aquesta llei neix amb la intenció d’aturar una possible revolta social previsible mitjançant la por i la repressió, sumada al propi desgast dels moviments socials,  que és la manera històrica que tenen les forces de dretes per defensar l’status quo, i els privilegis de les castes extractives.

El concepte de llibertat sempre ha estat debatut i adaptat a les circumstàncies evolutives de les societats on es parla. Així pels senyors feudals, la llibertat era el “dret a maltractar” els seus vasalls i pels catalans d’èpoques anteriors el dret a comerciar amb esclaus i enriquir-se dels beneficis generats, dels conqueridors a massacrar els pobles indígenes , i dels pobles indígenes a massacrar-se en funció d’una major proximitat de la tribu a déu , que la de la tribu veïna.

La llibertat sempre és la “delgada línea roja” de dos o més drets contraposats, i en litigi.

Així doncs parlar de llibertat només es pot fer des de la consideració del conflicte, la magnitud dels drets contraposats i la legitimitat ètica dels mateixos. I això , insisteixo, és un terreny tan ample que intentar reduir-ho ens porta a posicions simplistes i perillosament dogmàtiques.

“Si una cosa bona ha dut la democràcia, ha estat que cada persona té el dret de fer el que vol dintre de la llei sense haver de donar explicacions a ningú…”

Jo podria estar d’acord amb aquesta frase si entengués que la llei , pel mateix fet de ser llei, també és legitima. Però i en aquest cas no parlo com a membre de la PAH , si no com a català, penso que la Constitució Espanyola és legal, però no és legitima. I reivindico , i aquí entro en conflicte amb molta gent que opinarà diferent, que el poble de Catalunya te la legimitat per decidir el seu destí, el dret legitim a l’autodeterminació, i que si el vol exercir , haurà de passar per sobre de la legalitat, des de la desobediència i la contundència. Un escrache a l’Estat, per tornar a utilitzar malament aquesta paraula, amb el Rei al capdavant i el President del Govern en segona fila.

També m’agradaria comentar que això de separar la vida pública de la privada és una visió molt “católica”. En el món protestant aquesta divisió no existeix i hem vist en Clinton rebre de valent per una “mamada” i no per engegar tot el mecanisme del capitalisme financer que ha dut el món occidental a la vora del precipici, o a Nixon dimitir, no per espiar al Partit Democrata, si no per mentir als ciutadans.
Ens agradarà una visió més que l’altre però ambdues son culturalment entenenedores, i la veritat , no tinc gaire clar que als protestants els vagi pitjor que als catòlics. Així doncs deixem-ho en un fifty-fifty que aniria molt bé com a mitjana, Vilamitjana….

I com bé escriu en Jordi , ens vam posicionar i vam aturar un desnonament de lloguer d’un pis on vivia una persona que s’havia acostat a la PAH per demanar ajuda.
Tristament aquell pis pertanyia a una persona física que representa a una persona jurídica que coincideix amb el Defensor de la Ciutadania de Girona.

El cinc de Novembre de 2012 el Defensor escrivia al Diari de Girona
“Parem els desnonaments!
La dramàtica situació en què molts dels nostres conciutadans i famílies es troben a resultes de milers de processos judicials, essencialment pels fatídics procediments d’execució hipotecària, no es pot silenciar ni reduir a un problema entre privats.”

Durant dos mesos es va intentar negociar el cas de la Dali i no vam tenir resposta. Reallotjar-la en un pis d’un banc no era possible, degut a el tema dels fills de la Dali, que en una casa sense papers perdria el dret de visita que li te assignat la Generalitat de Catalunya , que és qui custodia els fills.
El dissabte abans del desnonament ens vam reunir un grup de més de 15 persones i vam decidir aturar-lo. I que així els Serveis Socials tinguessin que buscar un pis per allotjar-la.
Fins dilluns a les 8 del matí vam esperar resposta i només vam tenir silenci.
A la PAH teniem dos opcions, o callar i que aquella dona anés a la Sopa, o plantar-nos. I vam actuar en consciència, agradi o no.
Alguns pensen que aquell fet va ser per nosaltres un èxit. I això és mentida. Per nosaltres va ser molt dolorós i hauria estat més fàcil callar i “aquí no pasa nada” , però no ho vam fer.
I no busqueu aquí temes personals, perquè en aquest cas, i ho dic de primera mà, no van influir. La decisió la vam prendre mirant-nos a dins, la vaig prendre jo també, mirant-me a dins.
Jo apreciava molt en Ramon i encara l’aprecio.

La setmana passada vam aturar un desnonament de lloguer d’una immobiliària a Maçanet i ningú ha obert la boca.

Els ciutadans no tenim per què saber per la premsa que un senyor té una propietat“, diu en Jordi.

La PAH no té diari , ni revista , ni radio , ni televisió, o sigui que potser caldria preguntar a la premsa, a la ràdio, a la televisió perquè van donar la noticia en titulars ben grans.

La PAH està duent a terme dues grans accions socials: defensar cas a cas gent indefensa davant dels desnonaments; i ser als mitjans i en la vida pública un corcó exemplar per a les consciències…

En això m’agradaria fer-te un matís, nosaltres no fem una defensa cas a cas de gent indefensa. El que fem és que la gent s’organitzi d’una manera col·lectiva i  defensi els seus drets també col·lectivament.
La PAH no és una gestoria , ni uns serveis socials , ni un buffet de refinançament de deutes.

És un moviment social de persones afectades i persones que no ho estan , que vol canviar les lleis injustes i ataca això que anomenes i en el que coincideixo amb tu, el gran enemic , “El Capital”.

Alguns de nosaltres entenem que atacar el capital financer és una de les funcions primeres de qualsevol moviment revolucionari que intenti convertir aquest sistema finiquitat en una alternativa social més justa, menys imperfecta i més democràtica.

I aquí ho deixo, des del profund respecte que sento per tu, i de la teva amistat que mai voldria perdre encara que no haguem tingut temps encara de fer-nos una abraçada.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca