Select Page

Veure a un fill o filla fer la seva primera interpretació teatral, musical i literaria, sempre ens omple el cor.
Fixa’t tu, aquella coseta que era un cigronet a l’ecogràfia ara ja interpreta Shakespeare, les variacions Goldberg o escriu com el Rubén Darío amb només cinc anyets.

Els pares (i les mares) embadalim amb els éssers que vam dur al mon i ara esdevenen autònoms, independents i millors.

Ara és final de curs i una successió de festivals, mostres i espectacles variats ens volen demostrar que la feina feta es consolida.
I que la nostra genètica , sense major qualitat, és caldo de cultiu d’espècímens cridats a convertir aquest mon de llàgrimes en un mon millor.

Després vindrà tot allò de l’autonomia emocional, del necessari procés de rebel·lió, de matar el pare per buscar aquell espai vital tan necessari.

Es faran grans i nosaltres vells.

I aquesta és la historia circular, el dia de la marmota evolutiu.
Ells creixeran i es faran savis i no us preocupeu amb excés que això de ser pare o mare també es cura amb el temps.

I al final el que queda és amor. Amor despullat. Sense més.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca