Select Page

A data de 23.01.2014 el benvolgut amic Josep Campmajó ens ha dedicat un article al Diari de Girona que porta per títol “compromís amb girona i els mosaics esmicolats“.

Comença l’article dient – “m’atreviré a dir que els moviments associatius gironins estan de “dol”“-

Jo no ho crec pas.

Els moviments socials de Girona estan més vius que mai. La Xarxa pels Drets Socials és una bona mostra. Més de 40 entitats, organitzacions polítiques i sindicats ens hem unit per tirar endavant la lluita per la sanitat, l’educació, l’habitatge, el treball digne i els drets civils.

Això hauria estat inversemblant fa uns anys.

Moviments horitzontals com Escudella Solidaria comencen a visualitzar nous espais i models de convivència, de gestió econòmica i d’empoderament social.

La PAH Girona, malgrat totes les campanyes en contra, ha presentat un balanç de l’any 2013 que faria treure els colors a molts d’aquells que la critiquen. El BlocSalt ha estat un punt i a part en la lluita pel dret a l’habitatge i l’auto cautelar del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, així ho ha ratificat.


La tasca dels grups ecologistes sobre la privatització de l’aigua a la ciutat de Girona, portarà cua.

I així molta gent, com Mou-te en Bici, el Procés Constituent, la Xarxa de Dones , moviments cristians, associacions de veïns van mica en mica enfortint-se i construint teixit social.

La col·laboració estreta entre els partits i organitzacions polítiques a l’Ajuntament han permès que s’aprovin projectes i mocions que abans haurien estat impensables.

Així que ja li nego la major , senyor Campmajó.

– “El seu salt a la política de partit, però, els desautoritza per seguir representant les entitats que fins ara encapçalaven” – afirma.

Aquí hauré d’objectar una profunda divergència en la visió de la política amb l’amic Campmajó. Des de Compromís, entenem la política com a eina transformadora. I quan parlem de política , no estem parlant de partits polítics, que son un element més de la governació de les institucions, estem parlant d’acció política.

El maniqueisme de pensar que qui es presenta a unes eleccions , adquireix “per defecte” tots els mals que atribuïm als partits tradicionals significa que “manar” dignament a un país, municipi o Institució només es pot aconseguir amb la força de les armes. Ens organitzem , prenem el Palau d’Hivern, decapitem uns quants i comencem a governar.

Però això no és coherent amb els temps que corren i no veig jo als gironins fent la Presa de la Bastilla.

Des dels moviments socials es fa política. Des de l’apolítica es fa política. I des de els lobbys, com tu ja saps, també es fa política.

I la conseqüència necessària de fer política és la transformació de la societat. En el sentit que es vulgui i es desitgi.

Pensar que els moviments socials han d’estar al carrer i que a les Institucions hi estiguin els de sempre és un error. 
Els moviments socials han d’estar al carrer per defensar-se, crear consciència i organitzar-se. La ciutadania ha començat a entendre que “junts podem” i que aïllats i sols som febles. 
I les Institucions estan (haurien d’estar) per facilitar-ho, per impulsar-ho i per garantir els mecanismes necessaris perquè fos així.

I com la seva actitud , en general, és bàsicament la contraria, cal assaltar-los, prendre les institucions, conquerir-les. I no veiem altra possibilitat hores d’ara que fer-ho a través de les urnes, dels vots.

I aquest és el motiu que ens mou a presentar “Compromís amb Girona“.

Sacsejar el panorama electoral i donar-li , si es pot i volen, un nou impuls.

Tenir un 49% d’abstenció a les darreres eleccions municipals, vol dir que alguna cosa no funciona bé.
Que el partit que governa la ciutat ho faci amb el suport de només un de cada sis gironins amb dret a vot, diu molt poc de la qualitat de la democràcia representativa d’aquesta ciutat.

Compromís ja ha anunciat per activa i per passiva que intentarà ajudar a donar forma a un bloc d’esquerres a la ciutat de Girona. Amb les organitzacions polítiques d’esquerra , i totes les persones i moviments que hi vulguin treballar.
Volem rescabalar la distància existent entre Institucions i ciutadania.

– Si pretenien, amb bones intencions, aglutinar l’esquerra al seu voltant, havien d’haver començat parlant primer amb les formacions d’esquerres i cercar la manera d’afegir abans que de trinxar

Que jo sàpiga encara no hem trinxat a ningú. 

Algú fa poc ens va definir com a “enzim catalitzador” i aquesta definició ens agrada. 
I pel que dius de la pinça de Iniciativa sobre la CUP, permet-me que faci una hilarant riallada.


La CUP i Iniciativa han votat junts el 90% de les mocions que han presentat al Ple de de l’Ajuntament, han col.laborat estretament i han defensat una mateixa visió de Girona. Jo no veuria cap pinça a fer , si els objectius son coincidents.
La CUP és una gran organització política de base. I sempre ha donat suport als moviments socials. Els objectius son comuns i comunicats i no entendria jo una competència ans al contrari.


Tenim un magnífic 49% d’abstenció per conquerir entre tots. D’il·lusionar a 30.000 persones que hores d’ara no volen, no poden o no troben adient participar de la política municipal.

El repte és gran. I les il·lusions i esperances també.

Aviat tindreu notícies de tot això que estem fent. I penso que seran bones.

– Però trobaré a faltar la necessària acció agitadora i batalladora que significava tenir la veu d’ells en un terreny de joc on, amb més o menys encert, jugàvem en el mateix equip. Ara ens seguirem trobant, segur. Però serà a l’altre costat del terreny de joc.-

Per això no pateixis. Seguirem donant canya. Des del carrer i des de la política institucional.

No em vingut a quedar-nos, i això ens fa lliures i irreverents.

Des del primer dia de la presentació ja vam dir que el moviment de la participació ciutadana en els processos electorals, seria tendència el 2014 i així es perfila. 
La CUP a Barcelona ja ha fet una proposta per articular un front electoral a la ciutat per a les municipals de 2015. Iniciativa fa molt de temps que parla de la Syriza catalana i a l’Estat Espanyol ha sortit “Podemos” , una proposta electoral de la gent de Pablo Iglesias que caldrà seguir amb atenció.


Així doncs amic Josep, no esmicolis els mosaics abans d’hora, 

Ja saps que sí que es pot.







Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca