Select Page

El postureo és un neologisme que s’utilitza més o menys “para expresar formas de comportamiento y de pose, más por imagen o por las apariencias que por una verdadera motivación”

Però això no és nou. Això existeix possiblement des de que Lucy, benvolguda australopithecus afarensis, va baixar de l’arbre.

El postureo és congènit, homínid. Quasi humà.

L’escriptura és postureo.
Agafem per exemple texts sumeris i semítics.
De què parlen? De lleis.
Lleis escrites per regular les relacions humanes, les relacions entre els diferents col·lectius i ohmygod, les regles divines que ho determinen.
Hammurabi, l’antic Testament, els autors de la Cornelia Monetaria, o el Codi de Napoleó son testimonis de la regulació escrita i imposada per les classes dominants.

L’escriptura no és la panacea.

És un mecanisme més de les classes dominants per transferir el seu control a les generacions que han de venir.

O sigui que si aquest dissabte compreu un llibre, aneu amb compte. No fos cas que col·laboreu amb la maníaca costum de reproduir models de subordinació i esclavisme social.

Les lletres les carrega el diable.

També podeu optar per utilitzar els fulls si no son excessivament setinats com a compresa o si no sou de la CUP per arrenglerar una estanteria d’IKEA que no acaba d’encaixar.

El que us deia, el postureo.

“Aquesta proposta va semblar que sobtava el petit príncep:
– ¿ Lligar-lo ? Quina idea més estranya !
– Però si no el lligues anirà on voldrà i es perdrà…
I el meu amic va fer una rialla:
– ¿ Però on vols que vagi ?
– A qualsevol lloc. Recte endavant…”

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca