El #volgastronomic i el dret a l’habitatge | Des de la Trinxera
Select Page

I ara veig que a TV Girona han fet un programa “Cau la Nit” sobre el ?#?volgastronomic?.

Sempre m’entero tard de les coses. O potser és que hi paro poca atenció.

I el tema del #volgastronomic ja el tocaré un altre dia perquè per a mi ha estat un punt d’inflexió. I el programa, una sorpresa.

A Girona existeix una “cosa” que es diu Taula pel Dret a l’Habitatge. Ës un intent que vam llençar desde la pah per involucrar a les “forces vives” de la ciutat en la defensa de les persones afectades per la estafa bancària de les hipoteques subprime i la bombolla immobiliària.

En el seu origen es va formar amb els Serveis Socials de lAjuntament de Girona, Càritas, el Col·legi d’Advocats, la PAH, partits polítics amb representació al Consistori i algunes entitats més.

El món dels Serveis Socials a Girona és feréstec, amb un regidor d’Unió , Eduard Berloso i uns funcionaris heredats “del idus de març” del partit socialista, que vistos cara a cara fan feredat. De debò us ho dic.

Jo vaig estar a la primera reunió amb el regidor Berloso, i us puc assegurar que aquest “comissió” va néixer després de uns quants cops de puny (damunt la taula) i més d’un i de dos crits. Dura la reunió però vam arrencar a l’Ajuntament el compromís de creació de la Taula.

Des del principi aquesta Taula va ser una camama. El primer que vam demanar a l’equip de govern va ser informar als afectats per processos hipotecaris. Posar un número de telèfon d’assistència i fer un “flyer” que indiqués a la gent on podia anar buscar ajuda en uns moments tan difícils com són la perspectiva de perdre l’habitatge habitual i quedar amb un deute de per vida. És a dir , exclòs per sempre més de la vida civil.

Ens van dir que l’Ajuntament no tenia diners per posar un número de telèfon dedicat. Una línia en aquells temps costava uns 20 euros mensuals.

Deien que no tenien recursos humans per atendre-la. I això era cert perquè quan vam començar a negociar amb l’ajuntament , només havien rebut una sol·licitud d’informació sobre el procés hipotecari.

En aquelles dates l’assemblea dels divendres de la PAH ja reunia més de cent persones. Potser això explica la distància que existeix entre la ciutadania i els seus òrgans de govern municipal i perquè a les darreres eleccions a Girona, l’abstenció va sumar un 49%.

Davant d’aixó vam intentar fer un “flyer” per repartir a les bústies, explicant als ciutadans que era un procés hipotecari , les fases del mateix, i els mecanismes de defensa que tenia per evitar quedar-se al carrer.

D’això tampoc ningú s’en sortia. Servidor que no és advocat ni leguleyo , ni persona penada, va tenir que redactar un document que fos senzill , entenedor i bàsicament , útil. I tot fent “copy&paste” d’uns i dels altres i amb alguna pinzellada pròpia el vam tenir.

Llavors calia editar-ho , imprimir-ho i distribuir-ho.

Però això era molta pasta deien, i l’Ajuntament no en tenia , oh crisi !!!

Al final, per pressió és va acceptar de tirar-ho endavant, però va caldre que ho edités una empresa externa a l’Ajuntament (L’Ajuntament de Girona té uns mil treballadors i cap d’ells es veu que sap fer anar el Microsoft Publisher o altres andròmines d’autoedició, malgrat que té un departament dedicat a això) Desconec el nom de l’empresa externa que ho va fer, però és cert que va quedar bonic.

El tema d’impremta es veu que ho tenien per la mà. Això no era un problema.

Pero la “bustiada” el fet de repartir-ho si que era un problema. Milers d’euros que no tenim !!!!! Horror !!! Impossible !!!!

Joi tinc uns clients (tenia) que feien bustiades a Girona i provincia. I els vaig demanar pressupost i em van donar una proposta que anava pels 500-600 euros.

Ho vam dir a la taula i tots vam dir Ahhhhh , així si que hi arribem !!!!

I jo em pregunto qui demana els pressupostos a l’administració pública, i a quines empreses truca a la porta. És un per pensar.

Total que el díptic va arribar a les bústies de molts gironins.

Malgrat la gent de Serveis Socials de l’Ajuntament.

Llavors ja vaig tenir la sensació que tot allò era un engany. Un dir fem coses però realment no fem res. I a poc a poc vaig anar desvinculant-me perquè no m’interessa acumular a la vida excessiu odi, ni estic massa disposat a fer el titella. No me pasa por los cojones.

Després de dos anys de treball incessant i dur, de modificacions legislatives provinents d’Europa, de marge reglamentari per prendre mesures efectives, la Taula ha aconseguit que els bancs que han desnonat centenars i milers de gironins hagin cedit 8 (sí , vuit, ocho, eight ) pisos per a lloguers socials.

Sento una profunda vergonya com a ciutadà dels organs de govern municipal que tenim, de les estructures administratives dels mateixos i de la col·laboració que la gent, la meva gent d’esquerres fa que això sigui políticament justificable.

Senyors i amics de la CUP i ICV, regidors no adscrits i entitats a qui pressuposo bona fe, abandoneu d’una vegada la Taula pel Dret a l’Habitatge. Perquè el seu nom és digne i escaient, però la seva feina és escassa i justifica el dolor.

8 pisos en dos anys. Més de 3000 desnonaments de famílies a Girona.

Establiu vosaltres mateixos la relació existent entre el dolor i l’eficàcia.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca