Select Page

Els zombis són com aquell enemic dispers, inconscient i omnipresent que reforça el nucli familiar.
Si us fixeu, a les pel·lícules de zombis, qualsevol col lectiu que vagi més enllà de la família, o d’un nucli petit de persones que fan la mateixa funció familiar a aquells que l’han perdut, és un col lectiu dedicat al robatori, l’extorsió i el saqueig.
Bandes de gàngsters saquegen, torturen i violen a les bones famílies.
Davant la voracitat dels no morts i la salvatgia dels organitzats, resta la família. L’heroi heteropatriarcal que aixopluga un conjunt reduit de persones en un món turmentat.

Una visió molt americana de la vida que a la espanyola la podríem definir com a familia, municipio y sindicato.

Els animals de companyia són el refugi de l’amor entregat. Fidels, amarats i dependents. Un xollo per aquella gent que per incapacitat o manca de recursos, no ha aconseguit una extensibilitat afectiva a la família, el municipi o el sindicat.
Un refugi en molts casos i benaurats siguin els refugis.

Ningú es podria imaginar una pel·lícula de gats o gossos zombis.

Però ailàs, que ens queda la Marta Ferrusola, que molts es van pensar que era de la seva família, va resultar ser del sindicato i aviat la veurem, rampant, devorant cervells a la Plaça Urquinaona.

Els zombis no són l’amenaça del futur.
Els zombis són la plaga del passat.

I una familia sana necessita un sindicat de classe que la defensi, un gos i un gat que miuli o bordi en arribar a casa i un municipi gestionat per gent mitjanament solvent.

Que nostro senyor de la Paramount Pictures ens escolti.

Amen.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca