Select Page

Segons la Viquipèdia , “Una fal·làcia lògica és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses.”

O sigui que a veure si n’escatim unes quantes.

Unes eleccions són una despesa. És aquí on podem entendre la diferència entre una despesa i una inversió. Unes eleccions són una inversió en futur. Cultura democràtica. Molt més barata que una despesa en dipòsits de gas subterrani o la rehabilitació del Liceo. O l’AVE.

El deute. Al 2007 el deute públic espanyol era 36.3% del PIB i ara , al 2016 es troba a més del 101%. Un increment en nou anys del 68%. Ni la caiguda de la recaptació ho justifica i a més tenim les retallades, decrements de la despesa.
O sigui que el deute públic espanyol no creix pels serveis revertits a la societat , si no per la compra per part de l’estat dels fons emesos per la banca en el periòde de la bombolla immobiliaria.
El rescat de la banca alemanya ens ha suposat més de 500.000 mil·lions d’euros de dèficit.
Sí , els españolitos de la siesta , rescatant la banca alemanya. I francesa.

Joc de Trons. Diuen que la sèrie ens situarà, a Girona, al mapa mundial.
Estar significat al món en un periòde de la història líquid, té avantatges i inconvenients.
Veus que no posi els ulls a vila qui no els ha de posar.
Una serenor amatent seria millor consellera en aquests temps complexes.

La solució. No existeix. El concepte de solució implica també el concepte de “final”.
Arribats a la solució , s’ha acabat el problema.
Ja vam veure que la solució final, no era cap solució , ni era el final.
Ens podem acollir a un concepte molt més nostrat: “qui dies passa , anys empeny” que és antropològicament molt més amable i excitant.

El reconeixement. Fer fanfarria perquè algú et digui que ets lúcid és comprensible. Sentir-te lúcid és més animòs i frugal.
I la lucidesa no té àvia, o sigui que et pots acollir sense recança.

Puigdemont. El nin del dit d’un dissabte. El visir que volia ser califa enlloc del califa. Ara ja hi és. Un exemple més del principi de Peter.

Mémora. Com diu en Xavier Villarreal Piedra, hi ha vida més enllà del monopoli.

I davant de la fal·làcia només hi ha dos opcions. O agafar les armes o anar a votar.
Si agafeu les armes tingueu bona punteria.
Si aneu a votar , també.

A la rivolta.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca