Select Page

Molts ens acusen de ser burgesos. D’haver-nos venut en mans d’una burgesia de brodat i mantellina.
Potser tenen raó. D’ençà la revolució industrial ens hem perdut en filatures, en menestralies i potser en l’auca del senyor Esteve.

Però jo vull reivindicar el país remença. La pagesia que es va alçar contra els “mals usos” i va establir una zona lliure més enllà de la Garrotxa, durant molts anys.
Jo m’acosto als llibertaris que omplien els carrers de Barcelona al 36 i de la gent del POUM.
M’agrada la gent de Comissions que en el temps de la dictadura omplien la quinta galeria de la “Modelo”. I el Huertas Clavería, i el Jueves.
I en Xirinacs a fora, com un vent que bufa.
Faig meu el maquis, i els castellers, i l’Assemblea de Catalunya. I el poble català posa’t a caminar.
La rauxa.
No combrego amb un país capcot i agenollat.
El meu país serà lliure.
I tot aquell que s’hi oposi serà escombrat, pels temps i per la historia.
Exigeixo la quina i els canelons de Sant Esteve.
I el pollastre farcit de prunes.

I el desperta ferro.

No voldria ser violent.
Però que ningú em posi a prova.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca