Select Page

Ningú te dret a prendre les meves coses. Unes coses són meves perquè ho diu una factura, d’altres més petites un ticket ho determina.
Per les coses grans anem al notari , al registre de la propietat o a un numero llarg d’un compte en un banc de Suïssa , les Illes Caiman, o com diria el nostre benvolgut president, a Luxemburg que hi falta gent.

Estic una mica fart de defensar als companys que entren en un “super” i agafen aliments sense pagar.
És propietat privada. Sacrilegi.

No es tracta d’eliminar la propietat privada. Només cal aplicar el sentit comú.

Tenir dos patates és una causa justa. Tenir dos mil mil.lions de patates és qüestionable.
No conec ningú que tingui la capacitat de conrear dos mil mil.lions de patates amb les seves mans, ni amb un tractor.
El senyor patata amb qui tots hem jugat , no ho podria entendre mai. La patata per qui la treballa.

I la veritat és que som tots una mica hipòcrites, perquè defensem les tribus de l’Amazones que lluiten per una terra que ha estat comprada “legalment” per una multinacional espanyola, americana o holandesa.
Aquests sí, que ens cauen lluny.

Però quan uns companys entren a un super per endur-se aliments per una família que no te menjar, llavors tots automàticament ens duem les mans a la cartera i pensem – “Aquesta ha caigut a la vora, oju !!!” –

Es com quan vas a un bar i veus unes senyores en una taula xerrant i penses – Què deuen parlar? – i al costat quatre magrebins asseguts i penses – Què estan tramant??? –

Vivim en un món on disculpem els forts, perquè són necessaris, i blasmem els pobres perquè no són estètics.

Idiotes.

La propietat privada és una circumstància de les coses. Ara són teves, demà seran del Banc, de Monsanto, o de la Shell.

La propietat és una il.lusió, perfectament venuda i socialment acceptada. I l’acumulació de la riquesa es benaurada, perquè interessa (a algunes persones) que així sigui.

Jo , quan tingui els “dividendos” dels estalvis que he posat al narcotràfic del Brasil, compraré totes les platges i l’estiu que ve hauràs de veure el Mediterrani a la banyera.

A joderse. Ja trobaré el personal adequat per fer respectar la MEVA propietat privada.

I llavors vindràs amb els teus companys de xancleta i t’enduràs un bocí de sorra de la MEVA platja i jo et diré que ets un antisocial, que no respectes la PROPIETAT PRIVADA i que el pes de la justícia caurà al damunt teu.

I a joderse again.

Això sí, quan t’engarjolin, somriu, perquè aquest és l’ordre natural de les coses.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca