Select Page

Penso que existeix una percepció inconscient de que el que hem viscut fins ara s’està diluent com llàgrimes sota la pluja.
El món d’aquí uns anys serà molt diferent i el paper que hi jugarem com a espècie, serà molt diferent del que hem estat fent fins ara.

El treball ja no serà el treball que coneixem. La inteligència no serà exclusiva i haurem de compartir-la amb inteligències sintètiques.

Aquesta percepció ens porta a alguns a pensar en un colapse d’espècie i a d’altres a pensar en una existència diferent.
Tant si anem pel camí gros o per la drecera ja res serà com teniem pensat.
Tot serà estrena.

I això a molts els angoixa.
D’aquí a buscar solucions senzilles o simples per poder amagar el cap sota l’ala, i viure el que queda de conegut en un cert laissez faire, laissez passer.

Jo no abaixaria el cap. Només pensar que un dia em clonin em produeix una gran sensació d’angoixa però també una excitació quasi mística.
Estem a la frontera final.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca