Select Page

Avui m’ha passat una cosa bona i que coi, cal explicar les coses bones que per les dolentes ja hi som a temps sempre.

Dilluns passat vaig adonar-me que havia perdut la cartera. Senzillament no hi era. Com una novia d’adolescència o un ex-ministre que ingressa a Carabanchel. Se fue. Gone.

Vaig buscar-la per tot arreu, a casa, a la feina i sota els sofàs, no fos cas que en Rufus, el gat depredador hagués confós la pell morta de vaca amb una bèstia adormida.

Res. Nasti de plasti.
Truco als bancs per anular les targetes. Malgrat que les targetes que tinc són de dèbit (yo no soy tonto) i no de crèdit, les vaig anular perquè no em fotessin els quatre calers que tinc estalviats i l’herència que em va deixar el meu pare a Andorra. (Ai no….)

Al primer banc que truco, resulta que no tinc cap targeta, només un compte. Així vaig jo de despistat per la vida, que resulta que quan m’adono que sóc a un lloc, resulta que ja he marxat.

I vet aquí que aquest matí em truquen al mòbil i una veu de dona em pregunta:

– Josep Pau Canal ?? –
– Jo mateix… –
– Miri que el truco de la Policia Municipal perquè la Guardia Civil ens ha portat la seva cartera i hem aconseguit el seu número trucant a la a la seva família i per fi l’hem localitzat !!! –
Se m’ha escapat un – No fotis !!! –
– Sí – Diu la funcionaria – la tenim aquí a objectes perduts , amb tot, inclòs els diners que portava en metal·lic, 75 euros… ho pot passar a buscar aquí al carrer Bacià de nou a dugues –
Llavors no sé que li he dit , però tot anava en el sentit de l’agraïment. Great.
Jo dubtava de si em tindria que anar a renovar el DNI o millor esperar-me al 10N que potser ja no seria necessari.

I allò que a quarts de dues m’atanso a les oficines d’Objectes Perduts i dic que m’havien trucat per una cartera i tal.
Surt un noi (l’encarregat) i em diu
– Ah sí , ja recordo, si vostè és el del DNI que he vist l’hauríem buscat fins a la fi del món !! –

Carai penso per a jo, quina cosa tindrà el meu DNI que causa tan gran furor en aquest bon funcionari.

El meu DNI està en una funda de plàstic que em va regalar la meva filla, que converteix el DNI espanyol , en un DNI català. Una cosa simpàtica si tens pulsions independentistes…

Total , que el noi s’ha connectat a la web que sortia a la funda de plàstic, i se n’ha comprat una.

Coses que passen quan perds la cartera.

I tot això , em penso que vol dir que malgrat que vivim en un món salvatge i sense pietat, la majoria de la gent és bona.
I gent bona hi ha a la Guardia Civil , a la Policia Municipal i als que fabriquen fundes pels DNI. I al poble que vol ser.

No és una cosa significant, però sí es una cosa significativa , i en els temps que corren sentir-se agraït vers els altres és un plaer que cal celebrar, compartir i fruir.

Avui estic agraït i em sento bé estant agraït.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca